Píram i Tisbe

Ell era el més bell de tots els joves, ella la més destacada de les noies d'Orient, vivien en dues cases contigües a la ciutat de Babilònia. El veïnatge va fer que es coneguessin i que donessin els primers passos del seu amor i s'haurien unit també en matrimoni si no fos perque els seus pares els ho van impedir. La paret comuna que unia les dues cases estava esberlada amb una esquerda que s'havia produït molt de temps abans. Vosaltes amants vàreu ser els primers a descobrir-lo i vàreu fer un camí per a la vostra veu; on passaven les vostres paraules d'amor.
Va arribar el dia en que us reunireu al sepulcle del rei Ninus, sota l'arbre que feia ombra. Tisbe (la noia) fou la primera en arribar, però es trobar amb una lleona que s'atansa per apaivagar la seva set a les aigües de la font. La noia espantada fugir fins una cova obscura i es deixar sense adonar-s'en el vel que portava. Quan el seu amant, Píram, arribà i va veure el vel i les petjades de la lleona no dubtà en treure's la vida i esfonsar l'espasa que portava al ventre. Llavos Tisbe tornar desitjant d'explicar-li al seu enamorat els perills dels que havia escapat i es trobà amb el seu amant moribund. Ella es va treure la vida.
I tu arbre que donaves ombra i que conserves les marques de sang, dónes fruits negres, vestits de dol, en record de la sang que tots dos han vessa, es per això que les mores son negres.

[Ovidi - Píram i Tisbe (Les metamorfosis)]

Y no me rendiría aunque tuviera que andar un desierto a pie