Destí

Estava pensant en algun lloc llunyà, molt llunyà, en la sorra d’alguna illa deserta d’aigües transparents. Potser, pensar en un cofre vell d’aquells dels pirates, un cofre obert i enterrat en l’illa desconeguda amb un tresor dins: un llibre màgic.
Som les agulles d’un rellotge, un mecanisme accelerat que sap en quin just moment ha de moures per provocar un canvi, per seguir endavant.
Som l’agulla que depen del minuter per marcar l’hora, som una pàgina en blanc.
No depenem de l’atzar, ni d’allò que anomenem casualitat. No estem aquí per omplir el buit.
Som les pagines escrites del llibre de l’illa deserta i ningù ho podrà canviar. Molts creuen que el llibre es renova dia a dia, però la veritat es que en ell resideix les nostres vides, escrites, lletra per lletra.
Ningù ho podrà canviar, no podrà succeïr de cap altra manera.
I sé que el que ha de passar es perque està escrit, segon a segon. I aquest llibre l’anomenem destí i ha provocat que acabi aquí, sense saber que possar per omplir 100 paraules d’una redacció de català.I ningù ho podrà canviar, no podrà succeïr de cap altra manera

P.D Podeis opinar sobre el destino si quereis.. :s